Hi ha constància de la presència d’assentaments humans a Matet des de fa més de 2000 anys, en l’edat del Bronze Valencià. En aqueix moment abrics, hàbitats i vigilància estaven relacionats, perquè garantien major seguretat davant els diferents tipus d’amenaces que que podien patir els seus habitants.

En èpoques successives, ja constituït Matet com un nucli poblacional de certa importància, es van construir en la població i els seus voltants estructures defensives que permetien la vigilància i el refugi de persones davant potencials atacants. Els vestigis més rellevants que encara queden en el territori són els castells i torres
d’època musulmana, pertanyents al monestir d’Almonecir que allotjava
monjos guerrers musulmans i la línia XYZ de la guerra civil.

L’Itinerari reviu aqueixes estructures defensives, des dels primers pobladors fins a les trinxeres de la guerra civil, relacionant-los amb el paisatge i la seua visibilitat com a elements
crucials de vigilància i defensa.