Matet està separada d’Algimia de Almonacid per un conjunt de turons i barrancs que sembla separar-les més del que en realitat estan. Si ens allunyem de la carretera (CV-213) que uneix totes dues poblacions i anem de l’una a l’altra per camins i sendes rurals descobrirem un variat i amè conjunt de paisatges, propis d’aqueixa zona de la Serra d’Espadà.

Els dos nuclis de població amb el seu propi caràcter i singularitats arquitectòniques i urbanístiques, les àmplies vistes panoràmiques des d’un i un altre costat a mesura que ens elevem, des de on es veu castells i torres defensives en l’horitzó, les hortes tradicionals al voltant dels dos pobles, algun bosc de pins i alzines i, el magnífic paisatge aglutinador dels vessants abancalats amb murs de pedra seca per al cultiu de l’olivera i l’ametler.

Sens dubte, la visita d’anada i tornada a la veïna Algimia de Almonacid a través d’aqueix variat conjunt de paisatges ens acosta a una població que va estar històricament, i continua estant, unida a Matet. Exemple d’això són aqueixos paisatges compartits per tots dos municipis.